Imatge: X @UniGirona
Jordi Robirosa, és, sense cap mena de debat possible, la veu del bàsquet a Catalunya. Defensor aferrissat del català, ens rep a casa seva. Sempre ha explicat que és una pràctica a la qual s’hi ha prestat i no s’ha molestat mai. De fons, música clàssica. Sobre la taula, els diaris en paper del dia, els d’aquí, i algun de més enllà. Le Monde destaca per sobre de la resta.
Parlar amb ell és repassar tot el panorama basquetbolístic actual des d’un prisma periodístic.
El concepte d’enviat especial s’ha perdut
Com ha evolucionat el bàsquet a Girona?
Robirosa ha viscut moltíssim bàsquet, cosa que li permet allunyar el prisma i observar i explicar les coses des de la clarividència que et dona la distància. Malgrat això, però, mai ha perdut les arrels. El defineixen i en treu pit. Parlar amb ell de bàsquet, malgrat que no segueixi fil per randa les actualitats de tots els equips catalans, sempre et dona una visió diferent. Repassem l’evolució del projecte basquetbolístic a Girona. Des dels inicis, passant per Valvi, fins a arribar a l’actual Bàsquet Girona de Marc Gasol.
Pensava que aquí s’havia acabat tot
En Jordi li té una estima especial a l’Uni. I l’Uni li té una estima especial a Jordi Robirosa. El panorama actual el marca la potència econòmica de les noves competicions americanes. I ell, del bàsquet americà, també en controla una mica. Les noves competicions afecten clarament a la realitat que fins ara coneixíem de les competicions nacionals europees. Així ho veu ell. Quina solució és la més adequada?
En el fons és potinejar una competició
I per tancar, tornem un moment al que ha estat la nineta dels seus ulls. Els jugadors catalans. Ara, amb un paper extremadament rellevant; per rendiment, però també per les normatives de la competició espanyola, que obliga cada equip a tenir 4 jugadors de formació local. Sense entrar, a la conversa d’avui, en si és una normativa massa estricta, Jordi Robirosa té molt clar que ha de tenir un equip per funcionar. Insisteix, el cervell de l’equip que ha de ser català.
Els bases han de ser catalans
