Imatge de: X @GironaFC
Que Stuani hagi de sortir al minut 45 avui en dia és símptoma que les coses no funcionen bé. L’uruguaià té el do d’aparèixer en els pitjors moments del Girona. Ja ho va fer la temporada passada amb cinc gols en sis partits per salvar l’equip quan les coses s’estaven complicant molt. Enguany, ho ha tornat a fer per salvar dos punts, un contra el Rayo Vallecano a l’últim instant i un altre davant la Reial Societat.
És el comodí de Míchel, el jugador que ha salvat en moltes ocasions el tècnic madrileny d’estar a la corda fluixa. Stuani, a més, també transmet l’orgull gironí. Va arribar el 2017 procedent del Middlesbrough, però ha entès a la perfecció què significa el Girona i Girona. A base de treball, esforç i gols s’ha convertit en un emblema del club, una llegenda a l’altura dels Pere Pons, Àlex Granell o Eloi Amagat. Juntament amb Portu, van formar la dupla dels primers anys a Primera Divisió.
Per si no n’hi hagués prou, Stuani va decidir quedar-se després de baixar perquè tenia un objectiu molt clar: retornar al Girona a l’elit del futbol. Ara, amb 39 anys –en farà 40 el pròxim 12 d’octubre– s’ha proposat entre cella i cella salvar la categoria per als blanc-i-vermells. L’uruguaià, tal com ha confirmat Míchel a les rodes de premsa, està jugant infiltrat i sense entrenar, però s’està deixant l’ànima per al Girona. I això, precisament, és el que reclama l’afició: entrega i lluita. Deixar-se la pell per defensar la samarreta, que els rivals puguin guanyar per qualitat, però mai per ser més intensos.
Les dades validen l’uruguaià
Stuani és un golejador pur. Prova d’això és la dada que el converteix en un dels millors davanters de la Lliga. Jugarà pocs minuts, però sempre que juga marca gol o hi està molt a prop. L’uruguaià és el jugador de la Lliga que menys minuts necessita per veure porteria. Concretament, marca un gol cada 66 minuts, molt més que Óskarsson, que en necessita 96. Stuani pot presumir de liderar aquesta estadística per davant d’estrelles com Mbappé o Robert Lewandowski.
El davanter s’ha hagut d’adaptar al llarg de les temporades. Amb el pas dels anys, l’uruguaià ha anat perdent protagonisme. Per primer cop des que va arribar al Girona no arribarà als 1.000 minuts jugat. Les lesions han estat un dels grans impediments aquesta temporada. Això també s’ha vist reflectit en la xifra de gols, que també ha baixat dels dos dígits per primer cop des que és a Montilivi. Ara bé, la mitjana de gols per minut és la millor com a blanc-i-vermell.
La poca presència d’Stuani
Cristhian Stuani només ha estat titular en dos partits aquesta temporada. En la tercera jornada contra el Sevilla, on va jugar 64 minuts després de perdre’s les dues primeres jornades per la mort del seu pare, i al camp del Constància en la primera ronda de la Copa del Rei, on va disputar 75 minuts. Des d’aleshores, el màxim que havia jugat havien estat 20 minuts davant l’Alabès, el Betis, el València i el Mallorca. Fins dijous passat quan Míchel, amb la por al cos per una nova derrota, va decidir treure’l al camp a l’inici de la segona meitat. Stuani va respondre amb un gol.
Tot plegat s’ha vist reflectit al joc del Girona. Un dels principals problemes que ha tingut l’equip de Míchel aquesta temporada han estat els gols. Els gironins, de la mà del tècnic madrileny, mai han destacat per tenir una gran defensa. Fins i tot l’any de la històrica tercera posició, els catalans van encaixar 46 gols a la Lliga. La temporada passada en van rebre 60, mentre que enguany n’han encaixat 53. La diferència, però, està en la faceta ofensiva. El curs 2023-24 –el de la classificació per a la Champions– el Girona va marcar 85 gols, la temporada passada 44 i aquesta, amb les lesions d’Abel Ruiz, Stuani i Vanat, 38.
S’haurà de veure què decideix Míchel aquest diumenge a la tarda al camp de l’Atlètic de Madrid (19.00 hores), quants minuts té Stuani. El que queda clar, números a la mà, és que Stuani és sinònim de gol. Amb ell al camp, l’equip és més a prop de marcar. I això, en la situació actual, és clau.
