Imatge de: X @GironaFC
18 jornades després, el Girona ha tornat a la zona de descens. No hi era des del 4 de gener del 2026, quan després de guanyar 1-2 al camp del Mallorca va aconseguir sortir –per primer cop en tota la temporada– de les posicions que condemnen a baixar a segona. Des d’aleshores els blanc-i-vermells havien aconseguit capgirar l’horrible inici de temporada –amb un punt de quinze possibles– per situar-se en una zona, més o menys, tranquil·la de la classificació.
Els de Míchel van anar agafant oxigen a poc a poc fins a situar-se entre sis i vuit punts per sobre del descens, la màxima distància aconseguida aquesta temporada. Però després d’empatar al camp del Reial Madrid (1-1), l’equip s’ha tornat a desconnectar. Tres derrotes (Betis, València i Mallorca) i un empat a l’últim moment contra el Rayo Vallecano (1-1) han deixat el Girona sense cap marge de reacció. Quan queden nou punts per disputar (Reial Societat, Atlètic de Madrid i Elx), només val sumar de tres en tres si es vol quedar a primera. La victòria del Llevant complica encara més les coses en el que serà la permanència més cara dels últims anys.
La permanència més cara del segle
Les primeres jornades de Lliga és el que ha provocat que els blanc-i-vermells estiguin en aquesta situació. “Per no patir pel descens, hauríem de fer números de Champions a la segona volta”, va advertir Míchel en el seu dia. El segon tram de la temporada del Girona és bo. Són 18 punts en 16 jornades que –juntament amb els sis punts que es van fer abans de tancar la primera volta– han permès capgirar el desastre inicial de curs.
Però, tot i això, no ha estat prou per estar tranquils. El Girona s’ha passat 17 de les 36 jornades (47%) en zona de descens, nou de les quals en la darrera posició de la classificació. Era una obvietat que els gironins patirien fins al final, però amb el que ningú hi comptava era que els 42 punts que ha repetit Míchel setmana rere setmana potser es queden curts per assolir la permanència.
La tendència d’aquestes últimes setmanes fa pensar que podem viure la permanència més cara d’aquest segle XXI. Quan falten sis punts per disputar (nou per a alguns equips), el Girona marca el descens amb 39 punts i un partit pendent per disputar. Ara bé, està empatat amb cinc equips més i entre el dinovè i el desè només hi ha sis punts de distància. Fins ara, la puntuació més alta d’aquest segle va ser la temporada 2010-11, quan el Deportivo de la Corunya va baixar amb 43 punts. En deu ocasions, s’han necessitat més de 40 punts per assolir la permanència i en quatre més de 42.
Els fantasmes del passat
No és una situació nova per a un Girona, que té al record el que va viure la temporada 2018-19 amb Eusebio Sacristán a la banqueta. En la seva segona temporada a l’elit, els gironins semblaven tranquils després de guanyar 0-2 al camp del Leganés. Era la jornada 28 i els blanc-i-vermells tenien nou punts de marge respecte al Celta, l’equip que marcava el descens. La situació semblava tranquil·la i controlada quan faltaven deu jornades per acabar la temporada.
Tot feia preveure que no es patiria per salvar la categoria, però només una victòria en deu partits van sentenciar l’equip a segona. La derrota a casa contra el Llevant (1-2) en la penúltima jornada va certificar –virtualment– el descens, que es va confirmar de forma matemàtica una setmana després al camp de l’Alabès (2-1). La inactivitat de la direcció esportiva –que va mantenir a un Eusebio que anys més tard va reconèixer la por que tenia– va condemnar l’equip. Enguany, l’estratègia ha estat similar. Malgrat els resultats en contra, Míchel –que té el crèdit del que ha aconseguit durant aquestes cinc temporades– ha continuat al càrrec fins al final. Ara només cal confiar que el resultat final sigui diferent del d’aquella temporada. Per aconseguir-ho, el primer pas és guanyar aquest dijous a la Reial Societat a Montilivi (20 h, Movistar).
