Imatge: Uni Girona (David Subirana)
Un cop finalitzada la temporada, és moment de rumors. Rumors que agraden. I rumors que no agraden. Pot semblar estrany que a Girona es qualifiqui de temporada històrica la que va acabar diumenge passat. Les lesions han tingut un paper important per tal que l’equip no pogués acabar amb medalla a la Final Six i aixecar algun títol nacional. Pilars bàscis per qualificar un any esportiu d’aquesta forma. Però, amb tot el que ha hagut de viure aquest equip i la fita europea que s’ha aconseguit, fa que l’aficionat gironí es pugui permetre aquest luxe.
Avui ens centrarem a parlar sobre Juste Jocyte i el seu rendiment a Girona. Un dels majors talents que té el bàsquet de cares els pròxims anys. Quan va fitxar per l’Spar Girona l’estiu passat el seu contracte era de dues temporades. Malgrat aquest acord, l’entrada en escena del Project B va fer que la lituana acceptés trencar-lo per iniciar aquesta nova aventura un cop hagi completat el seu primer any a la WNBA amb les Golden State Valkyries.
Juste Jocyte tanca el seu cicle amb el club català després de fer una mitja d’11,1 punts, 3,9 assistències i un 37% en tripes en poc més de vint-i-cinc minuts per partit.
Amenaça exterior en múltiples sentits
Jocyte, quan va arribar l’estiu passat, tenia la missió de fer oblidar a Borislava Hristova. Una jugadora que va tenir bon impacte general dins l’equip, però que el seu protagonisme en pista es va anar diluint. I ho ha aconseguit. Des del dia u es va posicionar com a un dels pilars bàsics de l’estructura de l’equip. El seu llarg recorregut al Lyon, amb només vint anys, va fer que arribés a Girona amb uns nivells de maduresa basquetbolística importants.
Per què Jocyte no només ha estat una jugadora que ha viscut dels punts. També de tenir la pilota. A vegades, potser, massa. Però aquest és el seu joc. Necessita la pilota per sentir-se important i les seves companyes ho han sabut veure. No només és una tiradora excel·lent en el seu tir a peus quiets. La seva habilitat per trencar defenses des de la seva potència física en penetrar, o l’step back per crear-se els seus espais han estat alguns dels moviments que més sovint ha repetit per tal de ser una amenaça constant.
I per no parlar de la societat que ha creat amb les interiors. Sobretot amb Mariam Coulibaly. A través de la pivot de Malí, en les situacions de bloqueig directe, s’han fet un fart de generar punts. I, aquí, segurament té més part de culpa la jugadora interior pel seu rang de tir que ha desmuntat defenses en mil situacions diferents. Així i tot, Jocyte ha estat capaç de llegir les situacions per crear una societat extremadament efectiva.
La capacitat per fluir sobre el parquet
Amb la seva calma particular que ha transmès en pista, moltes vegades s’ha tingut tendència a pensar en què no estava donant el seu màxim. I no ha estat res més lluny que un falsa veritat. El seu joc tendeix a ser efectiu prenent decisions sabent que han de servir per generar avantatges o situacions que permetin crear un millor tir.
A més de ser una gran jugadora ofensivament parlant, Jocyte s’ha implicat en aspectes que no es tenen tendència a ser temes de debat a les tertúlies esportives. Arribava aquí sent conscient que havia de polir certs aspectes per ser més eficient en pista i, en el rebot, hem vist un clar exemple. Els 2,3 rebots de mitjana a la lliga són una estadística poc realista en comparació l’evolució que ha tingut la jugadora en aquesta faceta. S’ha implicat i ha ajudat en la mesura que se li ha pogut i tot i que no ha mantingut una regularitat s’ha mostrat amb capacitat per fer un salt més en la seva evolució com a jugadora.
