Imatge de: X @GironaFC
Les pretemporades i les primeres jornades de lliga s’assemblen força a la tornada a les aules. En aquest retorn sempre hi trobem diferents perfils d’alumnes: el que torna amb il·lusió i ganes, el que encara voldria continuar gaudint de l’estiu, el que arriba amb l’estoig ple i tot a punt o aquell a qui li costa més arrencar. El Girona, però, sembla haver-se acostumat a ser l’estudiant despreocupat que arriba els primers dies sense el material escolar, sense haver fet els deures d’estiu i amb gairebé tot per fer.
Quan suspens un curs, l’habitual és buscar la manera d’evitar que es torni a repetir. Aquí, però, tot i la pressió de l’afició i fins i tot d’algun jugador, les coses semblen continuar igual i, any rere any, es continua apostant per un mètode que, com a mínim, ha demostrat tenir un èxit més que dubtós.
Una de les principals funcions de la pretemporada és permetre que l’entrenador treballi amb un grup de jugadors tan definit com sigui possible, construeixi els mecanismes de l’equip i arribi a l’inici de la competició amb una columna vertebral clara. Al Girona, en canvi, ja fa uns anys que des de la direcció esportiva s’aposta per un model de mercat on s’espera fins al final, ja sigui per trobar oportunitats o rebaixar preus, entre altres possibles explicacions.
Tot plegat, té una part negativa que és la que ha conduït al club a aquesta situació actual. Jugadors que arriben tard, peces importants pendents de sortir… Tota una incertesa que envolta un entorn que cada temporada es fa més inestable i genera un malestar dins l’afició que veu com la resta d’equips es reforcen mentre al club hi governa un immobilisme.
Estratègia de club?
És aquí on esperar deixa de ser només una estratègia de mercat per convertir-se en un problema esportiu. Mentre als despatxos esperen aquestes oportunitats de mercat, la competició comença i no espera a ningú. El Girona ja sap el que és començar el curs amb assignatures pendents.
La temporada passada Míchel Sánchez va fer un toc d’alerta després de perdre 5-0 al camp del Villarreal a la segona jornada. El tècnic davant els micròfons es va mostrar contundent: «Hi ha tant soroll i tanta sensació d’inestabilitat que falta una cosa molt important, falta la paraula equip (…). Quan es tanqui el mercat ens mirarem a les cares i direm, som aquests, i a partir d’aquí, a construir. Potser anem una mica tard, però és el que ens tocarà, i ho farem». A l’equip aquella vegada se li van escapar pràcticament les cinc primeres jornades només per la falta de conjunt.
La segona divisió no espera a ningú, i si l’any passat aquest inici va portar a l’equip a la categoria de plata no s’hauria de repetir el mateix error. Precisament per això sorprèn que, després d’haver patit les conseqüències d’un curs tan exigent, aquest estiu es torni a transmetre una sensació tan semblant.
L’avís de Quique Cárcel
Quique Cárcel, director esportiu del club, ja avisava en una roda de premsa a principis d’estiu que l’equip trigaria a construir-se. Tot i això, difícilment algú podia imaginar que s’arribaria a aquests extrems. A menys d’una setmana per començar oficialment la Lliga, el tècnic Quique Álvarez disposa de tan sols dos centrals del primer equip, hi ha jugadors que no volen continuar al Girona i la porteria continua generant més dubtes que certeses.
Aquelles declaracions podien semblar una manera de curar-se en salut davant d’un mercat que es preveia llarg. Però l’avís no ha servit per contenir la inquietud. Amb l’inici de la competició a tocar i massa carpetes encara obertes, una part de l’afició comença a tenir la sensació que, més que avançar lentament, el club avança sense un rumb clar.
Encara queda mercat i segurament els dies més moguts a les oficines del club. Queda clar que falta gent per arribar i sobretot per sortir. Qui sap si aquest cop l’espera donarà la raó a la direcció esportiva. Mentrestant, la Lliga no espera a ningú i els punts de les primeres jornades tindran el mateix valor que els de les últimes.
El Girona tornarà a començar el curs amb l’estoig a mig omplir i alguns deures encara per fer. Caldrà veure si aquest cop serà capaç de superar bé el curs i complir el gran objectiu i desig de tota una afició: el retorn a la Primera Divisió.
