Imatge de: X @GironaFC
A pocs dies perquè comenci la lliga, la situació a Girona és complicada. La pretemporada ha obtingut l’efecte contrari a l’esperat; en comptes d’il·lusionar ha desil·lusionat. Gran part de la culpa és per la manca de fitxatges, però per entrar primer cal sortir.
Ara mateix, el Girona no ha inscrit cap jugador aquest estiu. Tot i que encara hi ha marge fins al mateix diumenge, si el partit contra el Leganés es disputés en aquests moments ni Izan González, ni Iván Morante, ni Oleksandr Pyshchur podrien tenir minuts. Tampoc podrien participar Stuani, David López ni Sergi Puig, a qui s’ha d’inscriure amb els seus nous contractes. El culpable? El famós fair-play financer.
Tretze jugadors disponibles
Gazzaniga, Krapyvtsov, Alejandro Francés, Arnau, Àlex Moreno, Fran Beltrán, Iván Martín, Ounahi, Abel Ruiz, Bryan Gil, Tsygankov, Van de Beek i Vanat. Són els tretze jugadors amb fitxa del primer equip que actualment estan inscrits a la lliga i, per tant, podrien jugar el pròxim diumenge davant el Leganés.
A banda, dels nous fitxatges i les renovacions, tampoc hi apareixen Portu, que va ser desinscrit per la lesió de llarga durada, ni Dawda, a qui se li va fer fitxa del primer equip abans de sortir cedit al Cadis. També falta Asprilla, que ha tornat de la seva cessió del Galatasaray i no podria jugar si volgués Quique Álvarez.
En canvi, el tècnic gallec sí que podria comptar amb tots els jugadors del filial, tot i que només poden jugar quatre a la vegada. Entre ells, hi ha peces de valor com Kim Minsu, Jastin o Lass Kourouma, futbolistes que han de ser importants al llarg de la temporada. També podrien tenir minuts Gibert Jordana o Holmes Junior, que han deixat bones sensacions a la pretemporada.
Antal Yaakobishvili, Gabriel Misehouy, Javi Sarasa, Guillem Badia, Ricard Artero i Antonio Salguero també són futbolistes amb fitxa del filial que podrien jugar sense estar inscrits a la lliga amb el primer equip.
Així doncs, a pocs dies per debutar a la lliga, el problema no està només en la incorporació de cares noves sinó en la possibilitat de poder-los inscriure a la lliga abans de diumenge.
Una sortida de Tsygankov i/o Ounahi, entre altres, ajudaria a solucionar el problema, tot i que hi ha altres fórmules per augmentar els ingressos i poder disposar de més fair-play. Ara bé, els inversors haurien de passar per caixa. Reduir despeses o augmentar els ingressos: les solucions possibles.
L’onze possible del Girona
Tot plegat fa que ara mateix, l’onze que pugui presentar Quique Álvarez estigui format per: Gazzaniga; Arnau, Francés, Junior, Àlex Moreno; Fran Beltrán, Iván Martín; Bryan Gil, Kim Minsu, Jastin; i Vanat.
Una alineació capaç de competir a la Segona Divisió, però que no presenta cap cara nova —tret de Junior, jugador del Juvenil, i els retorns de Minsu i Jastin—.
Tot i això, encara queden dies per resoldre-ho i no és una situació excepcional a la lliga. Al llarg dels últims anys, diversos equips han escurat fins a les últimes hores per inscriure als jugadors i poder comptar amb ells.
De fet, alguns clubs no han pogut comptar amb algun futbolista durant les primeres jornades per culpa d’aquesta estricta mesura de control implementada fa uns anys per Javier Tebas per evitar el sobreendeutament de les institucions esportives.
Què és el fair-play?
El famós ‘fair-play’ financer o Límite de Coste de la Plantilla Deportiva (LCD) és la xifra màxima que un club de Primera o Segona Divisió pot gastar durant un mercat de fitxatges. Aquesta quantitat, fixada segons uns criteris establerts per LaLiga, inclou el salari dels jugadors, primer i segon entrenador i preparador físic. A més, la despesa en el filial, en el femení i en els equips del planter també es comptabilitzen.
Per al seu càlcul es té en compte el salari fix i variable, la seguretat social, les primes, les comissions i les amortitzacions. Aquest càlcul —que es realitza a partir de restar als ingressos totals, les despeses no esportives i el pagament del deute— s’actualitza al final de cada mercat de traspassos per conèixer la situació de club. L’objectiu és evitar que una institució gasti més del que pot assumir la seva economia.
