Imatge: X @GironaFC
El Girona FC va retrobar-se amb els tres punts després d’aconseguir una victòria de patiment davant el Cadis (1-2). Una nova jugada iniciada per un desplaçament en llarg de Junior i una individualitat de Carles Pérez van decidir les dues dianes d’un conjunt gironí que es va complicar la vida a la segona part per assegurar el triomf.
Aquesta última situació s’explica per un aspecte pendent per millorar pel conjunt de Quique Álvarez: la falta d’actitud en els minuts posteriors al descans. En aquesta franja de temps, l’equip va encaixar el gol del combinat gadità després d’un desajustament defensiu. Malauradament, no és la primera vegada que passa ni la primera temporada en què es concentren aquestes badades.
Un aspecte a corregir
Durant aquest tram inicial de temporada, ja són tres els gols que ha encaixat el quadre blanc-i-vermell en els primers cinc minuts posteriors al descans. Tres gols en només sis jornades; el que es tradueix com una mitjana d’un gol cada dos partits. Preocupant, si més no, ja que una situació d’aquest calibre pot canviar la dinàmica i l’esdevenir d’un partit: de gaudir d’un avantatge còmode a patir per segellar els tres punts i no deixar resolt el matx. Aquesta és la sensació que va deixar el Girona dissabte al JP Financial Estadi.
I així ho va traslladar Quique Álvarez a la roda de premsa posterior al matx: “És una cosa a treballar i a millorar. No pot ser que, en tots els partits, estiguem traient aigua de la barca i patint per deixar resolta la victòria. Quan es té el partit controlat, no es pot descontrolar tant com ens ha passat”. El tècnic gallec, a més, va assegurar que cal veure un equip més consistent i amb capacitat per defensar amb pilota, per evitar “regalar gols com el que vam concedir dissabte”, segons va esmentar el tècnic.
Leganés, Las Palmas, Castelló… i ara Cadis
En la primera jornada, corresponent al duel contra el Leganés, Abel Ruiz va rescatar un punt pels gironins en el temps afegit (1-1), després de veure com Naím García emmudia Montilivi amb una fuetada que es va originar per una mala passada de Gazzaniga (48’). Tot i fer mèrits per anotar a la primera part, el gol en contra es va encaixar com una sotragada que es va poder salvar a temps.
En el matx davant el conjunt canari, abans que l’equip dirigit per Quique Álvarez es destapés amb la golejada, es van tornar a afrontar els minuts posteriors al descans amb un gol encaixat. Curiosament, al mateix minut (48’). Per altra banda, contra el Castelló es va viure una situació similar, però amb un resultat diferent. L’acció del gol es va anul·lar (també en el maleït minut 48), però, posteriorment, l’equip va rebre un sotrac amb l’expulsió d’Abel Ruiz, que va acabar condicionant el partit.
Tot i l’avís a navegants, el Girona es va tornar a entrebancar amb la mateixa pedra. I contra el Cadis es va repetir el mateix patró. D’una bona primera part que es tenia controlada i amb un avantatge que no presagiava gaire perill, els blanc-i-vermells van convertir la segona meitat en un nou desgavell que va acabar costant el gol del Cadis (47’). Això va provocar que no pogués assegurar la segona victòria consecutiva a domicili fins al tram final.
Una tendència que ja es va viure la temporada passada
La situació d’encaixar gols ben entrada la segona meitat no li ve de nou al Girona. Durant el curs anterior, amb Míchel al capdavant de la banqueta, els gironins van encaixar 14 gols dels 55 totals entre el minut 46 i el 60. Això suposa un 25% (un quart del total) i va evidenciar una fragilitat defensiva que va acabar condemnant al Girona al descens a Segona.
Quique Álvarez és conscient que, tot i saber patir i competir en la categoria, hi ha molt marge de millora. I un dels aspectes marcats en vermell pel combinat blanc-i-vermell és el fet d’aturar la sagnia de gols un cop es reprèn el matx. Amb vuit gols encaixats en total, el Girona és el setè equip amb més gols rebuts. També el que més marca (12), però l’assignatura pendent passa per dominar a les dues àrees i estar concentrat durant tot el transcurs del partit, fins que l’àrbitre xiuli el final. La Segona Divisió és dura, llarga i no regala res.
