Imatge: X @GironaFC
Durant aquest tram final de temporada, el Girona s’ha vist abocat a lluitar pel descens després de les tres últimes derrotes consecutives a la lliga. Dues d’elles van arribar davant rivals directes com el València (2-1) i el Mallorca (0-1). Tot plegat, ha deixat símptomes de preocupació entre la parròquia gironina.
La manca de gol ha passat factura als de Míchel que, des de la lesió de Vladyslav Vanat, només ha pogut anotar quatre gols en quatre partits. Això situa els gironins com el quart equip de la categoria que menys dianes ha anotat (36). Però, com es diu en el futbol, un equip sempre es construeix des de la defensa. I podríem dir que el Girona, marcat per la fragilitat defensiva, encara està en obres.
La feblesa defensiva en el punt de mira
Ja són 51 gols (16 durant aquesta segona volta) els que han encaixat els gironins en tota la temporada, minvats especialment pels de les primeres jornades contra el Rayo Vallecano, el Vila-real o el Llevant. La mitja cinquantena es va superar en el partit del Mallorca, on l’equip va ser incapaç de veure porteria i poder sumar la setena porteria a zero en tot el campionat.
Dels setze gols rebuts en la segona part de la temporada, set d’ells (que suposa un 44%) han arribat en els últims quatre partits. Curiosament, en aquests enfrontaments, el patró dels gols encaixats esdevé el mateix: errades pròpies més que encert dels atacants rivals. I quan a la fotografia no apareix un defensa, apareix el porter.
Els errors en defensa
En el matx contra el Madrid, tot i treure una aturada providencial a mà canviada a Fede Valverde, Gazzaniga es va empassar una fuetada de l’uruguaià marca de la casa. En el partit contra el Betis, el de Murphy va tornar a sortir a la instantània del gol de Marc Roca, acció en la qual estava mal perfilat sota pals i el gol sense potència del barceloní va acabar obrint el marcador.
Els altres dos gols dels andalusos es van originar amb una mala passada, en aquest cas de Daley Blind, i amb una pèrdua defensiva al cercle central. No obstant això, a la capital del Túria es van evidenciar les flaqueses defensives de l’equip. En qüestió de deu minuts (i dins el tram perillós), el València va trobar la debilitat defensiva gironina i va doblar l’avantatge al marcador abans que Joel Roca, des de la banqueta, retallés distàncies.
I per últim, el gol de Samú Costa. Ja no pel que va suposar i en el moment en què es va originar (minuts abans del descans), sinó per com es va produir. En l’acció de la diana del portuguès, Mojica va tenir temps de fer un ball característic dels seus davant la mirada d’Arnau i va enviar l’esfèric a l’interior de l’àrea. Allà, el portuguès, més sol que l’una, va rematar a plaer davant la mirada estupefacta de Blind i Gazzaniga.
El despertador sona tard
Una dada també a destacar pel grau de perillositat que comporta aquesta fragilitat al darrere és la franja de minuts on arriben aquests gols. Més concretament, entre el minut 46 i el 60. I és que el Girona ha rebut 14 gols dels 51 totals en aquest període de temps.
Arran d’aquesta desconcentració l’equip es va despertar, però tard. Dels últims partits disputats en què es va anotar almenys un gol (Madrid, Betis i València), la majoria de les dianes, per no dir gairebé totes, van arribar o ben passada l’hora de partit o després d’encaixar un gol del rival.
Els canvis tardans de Míchel tampoc van ajudar a pal·liar aquesta situació greu i l’equip no va poder salvar els mobles, especialment en el matx contra el València, on els blanc-i-vermells van tenir a tocar l’empat en diverses accions.
Amb el tram final de temporada encara pendent per resoldre’s, el Girona intentarà aturar la sagnia que pateix en defensa, sent un dels deures pendents a millorar per assegurar la permanència a Primera Divisió.
