Imatge de: X @GironaFC
“Les segones parts mai solen funcionar”. Una afirmació que sovint s’escolta, però no en l’àmbit futbolístic. En el cas del Girona, però, s’ha aconseguit extrapolar-la a l’àmbit esportiu de forma literal.
Els de Quique Álvarez actualment serien els líders de la classificació, amb 24 punts, si només es tinguessin en compte els resultats dels primers quaranta-cinc minuts de cada partit. El balanç és completament diferent en el moment en què es posa un ull als resultats obtinguts un cop passats pels vestidors. L’equip passa de la primera a la novena posició, amb tan sols 15 punts. Una assignatura pendent per un equip que vol aspirar a l’ascens directe.
Uns precedents poc optimistes
Les dades de la temporada passada evidencien que dominar les primeres parts no és sinònim d’ascens directe. El Racing de Santander, ascendit com a campió, va quedar quart classificat tenint en compte els resultats de les primeres meitats, amb 66 punts, però, en canvi, era líder a les segones parts, amb 76. El Deportivo de la Corunya queda en segona posició. Els gallecs també milloraven els seus registres després del pas pels vestidors: va passar de la novena posició, amb 56 punts, a la segona si es té en compte les segones parts, sumant-ne 73.
Per contra, el camí que segueix el Girona en aquest primer tram de temporada recorda el del Màlaga, que va pujar via play-off. Els malaguenys lideraven la classificació si només s’hagués tingut en compte els primers 45 minuts, amb 69 punts, però queien fins a la novena posició un cop superat el descans, sumant 60 punts. Un precedent que convida a la reflexió i que posa el focus en la capacitat del Girona per mantenir el nivell durant els 90 minuts.
El problema del Girona
Seguint amb estadístiques, en el balanç de gols fets i concedits es reforça la idea d’un equip dues cares. En les primeres parts, el Girona ha anotat 14 gols i n’ha encaixat només 3, amb un balanç de +11. Després del descans, però, les xifres s’equilibren considerablement: 8 gols marcats i 7 encaixats, un balanç de +1. La diferència entre els dos trams de partit és significativa. L’equip perd superioritat a mesura que avancen els partits.
Un indicador interessant és el moment que arriba el primer gol del Girona. La mitjana se situa al minut 3. El gol inicial més tardà s’ha produït al minut 52, mentre que en quatre jornades diferents l’equip s’ha avançat abans del minut 10: Castelló, Albacete, Tenerife i Andorra. Unes dades que apunten a una tendència a avançar-se al marcador abans del descans. L’equip s’avança ràpidament i després es replega i quasi renuncia a més gols.
Quique Álvarez ha instaurat un model de joc més aviat conservador. És habitual veure un equip intens i valent en els primers minuts, però, un cop s’avança al marcador, arriba el contrast. Aquest mateix equip, que va a buscar el rival i és valent, es va diluint i a poc a poc va fent un retrocés progressiu de les línies. Un dels exemples més clars d’aquesta dinàmica es va veure en el partit disputat a Tenerife. El Girona es va avançar en els primers minuts i, tot i mostrar-se superior al rival durant bona part del matx, va anar reculant progressivament les línies fins a acabar encaixant el gol de l’empat.
El repte doncs més enllà dels resultats està en, no només començar bé els partits, sinó ser capaços de sostenir el domini al llarg dels 90 minuts. Si el Girona vol aspirar a un ascens directe, sabent que la competència és majúscula, haurà de convertir el seu bon rendiment inicial en una regularitat que li permeti competir fins al final.
