Imatge de: X @GironaFC
De les últimes cinc edicions de la Copa del Rei, el Girona només ha estat capaç de superar la segona ronda en dues ocasions. Va ser la temporada 2021-22, quan va caure als vuitens de final contra el Rayo Vallecano, i en la històrica campanya 2023-24, en què els de Míchel van arribar fins als quarts de final abans de ser eliminats pel Mallorca. Des d’aleshores, però, el recorregut coper del Girona ha estat ben diferent, amb dues eliminacions consecutives que han deixat un regust molt amarg a l’afició.
La primera, especialment dolorosa, va arribar contra el Logroñés, en una tanda de penals que encara es recorda a Girona. Pol Arnau, avui futbolista del Girona B, en va ser el protagonista inesperat, en una eliminació encara difícil d’oblidar.
La temporada passada, el guió es va repetir contra un rival de categoria inferior com l’Ourense, de Primera Federació, que va deixar fora els gironins a la segona ronda. Dos cops consecutius que obliguen el club a afrontar aquesta nova edició amb una exigència mínima. Competir i evitar un altre ridícul.
Els objectius innegociables
És evident que la Copa no és ni ha de ser una prioritat per al Girona. L’objectiu central de la temporada és clar, assolir l’ascens i tornar a Primera Divisió. Ara bé, una cosa és no prioritzar una competició i una altra de ben diferent és afrontar-la sense l’ambició ni la competitivitat mínima. No es tracta d’exigir al Girona que aixequi el títol, sinó de demanar-li que estigui a l’altura del seu escut i de la seva afició.
Aquesta temporada, amb el Girona a Segona Divisió, el calendari ofereix una particularitat important, les 42 jornades de Lliga es disputen en cap de setmana, sense jornades intersetmanals. La Copa, per tant, és una oportunitat immillorable per donar minuts als menys habituals, recuperar futbolistes, guanyar confiança i permetre que els jugadors amb menys protagonisme demostrin a Quique Álvarez que poden tenir un paper important en el repte de l’ascens.
Avançar rondes, a més, significa multiplicar aquestes oportunitats. Els futbolistes de la segona unitat poden acumular minuts de qualitat, mentre que els joves del planter amb projecció de primer equip tenen una plataforma ideal per reivindicar-se. La Copa no ha de ser una nosa, sinó una eina al servei de la plantilla.
Ara bé, tot això només té sentit si es competeix. El Girona no es pot permetre tornar a transmetre una imatge d’indolència, desconnexió o inferioritat competitiva davant rivals de menor entitat. Perdre contra un equip de Tercera Federació, com el CD Cuarte, no qüestionaria necessàriament el projecte futbolístic ni alteraria l’objectiu de la temporada, però sí que seria un cop a l’orgull i a la imatge del club. I això també importa.
Més endavant, si el Girona supera les primeres eliminatòries i es troba amb rivals de Segona o fins i tot de Primera, serà el moment de valorar fins on convé arribar i quins riscos es poden assumir. Ara, però, no hi ha gaire debat possible, toca competir, donar la cara i demostrar que la diferència de categoria també es tradueix sobre la gespa.
D’aquí en surten dos objectius molt clars: el primer, superar les primeres rondes davant rivals teòricament inferiors i amb molts menys recursos, i el segon, donar oportunitats reals a la segona i tercera unitat. I és precisament aquí on es veurà si el Girona disposa de prou fons d’armari per afrontar la Copa sense hipotecar la Lliga o si, per contra, haurà de recórrer als teòrics titulars per completar un onze competitiu.
Dosificar a jugadors importants
Partits com el del Cuarte haurien de servir per veure més minuts de Mauro Furtado, aposta d’estiu del club que fins ara només ha debutat amb el filial; de Vlad, que necessita continuar creixent sobre la gespa després de quedar-se com a suplent de Gazzaniga, o de joves del Girona B que ja han format part de la dinàmica del primer equip durant la pretemporada, com Gibi o Guillem Badia. També poden ser una bona ocasió perquè futbolistes com Portu o Stuani vagin adaptant-se a les idees i al ritme de joc de l’entrenador.
En aquest sentit, Quique Álvarez ha optat per reservar Gazzaniga, David López, Vanat i Asprilla, a més dels lesionats Bryan Gil, Jastin, Boñar i Mumin, aquest últim recuperant-se d’un procés víric. Una decisió que també s’entén si es té present el desgast del porter argentí durant la temporada passada, en què va haver d’assumir pràcticament tota la responsabilitat sota pals enmig d’una insostenible situació amb Livaković.
Almenys, competir…
Al capdavall, la Copa ha de servir per això, donar oportunitats, ampliar la rotació, incorporar més futbolistes a la causa i permetre que els menys habituals es reivindiquin. La temporada a Segona és llarga i exigent, i com més jugadors estiguin preparats per respondre, millor.
El Girona no té cap obligació de convertir la Copa en una prioritat. Sí que té, en canvi, l’obligació de competir-la amb dignitat. Després de dues eliminacions decebedores, el debut contra el Cuarte és una primera prova per començar a canviar la tendència. Veurem com ho afronta Quique Álvarez, i si a diferència de Míchel, s’ho pren una mica més seriosament.
