Imatge de: X @GironaFC
Si el 4 de maig del 2024, dia en què el Girona de Míchel guanyava 4-2 al Barça i certificava la classificació per a la Champions League, algú hagués explicat els dos pròxims anys dels gironins, ningú s’ho hauria cregut. El Girona és a Segona, Tsygankov —que en aquell moment era una estrella— es nega a posar-se la samarreta blanc-i-vermella i la gestió per part de la propietat ha aixecat les crítiques de tots els aficionats.
És tan important arribar al cim, com saber-se mantenir. De fet, sovint, el més difícil és continuar allà a dalt. El Girona i els seus aficionats ho han patit de primera mà. Després de tocar el cel amb la competició europea, s’han anat prenent unes decisions incomprensibles des del punt de vista del seguidor que han derivat en la realitat actual. L’objectiu no era tornar a la Champions, ni tan sols arribar a Europa. L’única exigència era mantenir-se a Primera. Que amb el pressupost que hi havia era, gairebé, una obligació.
Segons dades de Transfermarkt, els blanc-i-vermells han invertit gairebé 80 milions d’euros en fitxatges en les últimes tres temporades, però molt pocs han donat el rendiment esperat. Futbolistes com Miovski, Asprilla o Abel Ruiz no han respost d’acord amb el que es va pagar per ells.
En canvi, jugadors que podrien ser estructurals pel projecte —fos per la seva importància en aquell moment o per la projecció que podien tenir— van fer les maletes. És el cas d’Aleix Garcia, Gabri Martínez o Ilyas Chaira. La gestió de la direcció esportiva deixa molt a desitjar i els resultats han confirmat aquesta sensació.
Tsygankov, la gota que fa vessar el got
L’últim cas és el de Viktor Tsygankov. El futbolista —que va avisar a l’inici de l’estiu que no volia continuar a Segona— es va negar a vestir-se de curt i va generar una situació molt delicada dins el vestidor. Tenir jugadors que no volen estar a Montilivi quan la Lliga ja ha començat i no tens recanvis per a ells, és un símptoma que les coses no s’han fet bé.
Per si no n’hi hagués prou, el club ha acabat cedint davant les pressions de Tsygankov i el seu entorn. Els catalans, que exigien deu milions pel seu traspàs, han acabat acceptant una oferta de quatre milions més un en variables —el Girona només es queda el 50%—, segons ha informat Nil Solà. El jugador, que volia quedar-se a Espanya o anar a Anglaterra, marxarà a l’Ajax de Míchel, on ja hi són Ter Stegen i Blind.
Una solució que ha acabat arribat tard i després que el representant de l’extrem ucraïnès convoqués una roda de premsa a Girona per explicar la situació i donar noms propis, segons han apuntat diversos mitjans. Per què ara s’ha acceptat una oferta menor? Què ha canviat per variar la postura del club? Què anava a explicar el representant?
Errors del passat
Quique Álvarez —com li va passar a Míchel fa un any— ha hagut de gestionar amb l’aspecte esportiu, però també institucional. A una setmana perquè s’acabi el mercat, encara és una incògnita saber quina serà la plantilla del Girona la pròxima temporada. Continuarà Vanat? El davanter titular serà Abel Ruiz? Quins seran els laterals?
Incerteses que haurien d’aparèixer al mes de juliol, no quan ja s’han disputat dos partits de Lliga i has fet un punt de sis possibles (que podria ser un punt de nou, ja que el pròxim rival és Las Palmas, que ha guanyat els dos primers enfrontaments). S’han tornat a cometre els errors de l’any passat i que van costar el descens a Segona.
Aquesta temporada no sembla que la situació pugui ser tan crítica, però no sumar punts des de l’inici sí que pot condemnar l’equip blanc-i-vermell a continuar una temporada més a la segona categoria del futbol espanyol.
Potser va sent hora de fer autocrítica i que els dirigents es preguntin què han fet malament per, en dos anys, passar de jugar al camp del PSG a fer-ho contra el Celta B.
