Imatge: X Girona FC
El Girona aquest any va fer un desemborsament de 3,5 milions d’euros més variables al Zaragoza per fer-se amb Alejandro Francés, un dels centrals joves amb més projecció de tot el panorama espanyol. El jugador de vint-i-dos anys feia temps que estava a l’òrbita del club. Al final, aquesta temporada ha estat la que s’han donat els condicionants necessaris perquè el jugador aterri a Montilivi.
A priori, semblava una bona operació. Oportunitat de mercat per fer-se amb un jugador jove, internacional a les categories inferiors i amb capacitat per jugar de marcador o lateral dret. Si ens cenyim al que vam veure la temporada passada, les qualitats de Francés podien ser les idònies per substituir a Eric García.
L’actual jugador del Barça, quan l’equip no tenia la pilota, es posicionava com a central i Yan Couto o Arnau Martínez cobrien el lateral. En l’àmbit ofensiu, s’obria a la banda per ser un lateral amb més tendència defensiva, però amb molt bona sortida de pilota i un posicionament exquisit que compaginat amb la seva punta de velocitat el van fer una peça inamovible de l’onze de Míchel.
Què ha canviat aquesta temporada?
Amb tots els moviments que hi ha hagut la plantilla era difícil imaginar un rendiment igual que el que vam veure el curs passat. Tot va sortir sobre rodes. Tanmateix, sí que es van fer moviments interessants de jugador per jugador si anem a mirar cada posició de l’onze titular, però no es va donar el mateix rendiment a cada lloc. Bryan no té la capacitat atlètica de Savinho, Abel Ruiz o Bojan Miovski no s’acosten al que va ser Artem Dovbyk o, en el cas de Yan Couto, no van portar cap relleu amb les mateixes condicions.
Si anem a mirar com juga el Girona en fase de construcció, ens trobem a Miguel i Arnau que juguen per dins a diferents alçades ajudant a la creació de joc juntament amb Yangel, Iván Martín o Oriol Romeu. Normalment, el madrileny cobreix posicions més avançades aprofitant la seva velocitat o bona col·locació entre línies per acabar d’arribar a l’últim terç. Llavors, ens trobem que qui juga com a pivot té a Arnau Martínez al costat i això fa que els extrems hagin de baixar més per donar línies de passada a la banda si per dins no hi ha possibilitat. També s’ha de dir que ni Asprilla, ni Bryan ni Tsygankov han intentat ser prou verticals amb pilota per a generar més perill i deixar més espais a zones centrals.
Imatge: X Girona FC
Una situació difícil
Aquest posicionament fa que el marcador esquerre, normalment Blind, hagi de jugar al lateral i Michel opti per dos centrals amb bona sortida de pilota com Krejčí i David López. Al principi, Francés podia tenir més minuts perquè David jugava al lloc del txec i quedava lliure la seva posició actual. Amb el pas de les setmanes i la consegüent adaptació del capità de la República Txeca s’han donat un seguit de condicions perquè s’hagi perdut la seva presència sobre el terreny de joc. Krejčí ha donat un nivell espectacular i és un dels millors jugadors de la temporada de l’equip. David López, tot i cometre algun error darrerament, sembla un jugador fix dins l’esquema del tècnic madrileny. Per tant, això fa que el rol del jugador aragonès quedi en un segon pla.
Des de principi de temporada ha jugat 18 partits i 1237 minuts. Mai ha acabat de tenir una regularitat sobre el terreny de joc per demostrar si té capacitat per estar en un club en ple creixement com és el cas del Girona.
Quin futur se li augura?
La situació d’Alejandro Francés no és agradable. I més, sabent que el Girona va temptejar el retorn d’Eric Garcia al mercat d’hivern. Aquesta vegada, amb propietat. No sembla que sigui un perfil que encaixi amb algun dels rols sobre els quals Míchel ha construït l’equip aquest any. Tampoc se l’ha de privar d’oferir-li un punt de regularitat per esbrinar si, per exemple, pot ser un bon relleu per David López. Com tampoc s’ha provat cap altra fórmula al mig del camp perquè l’equip torni a tenir un lateral dret convencional.
