Imatge de: X @GironaFC
El Girona afronta les últimes jornades de la Lliga caminant sobre una línia molt fina. No és un drama, però tampoc hi ha marge per a l’autocomplaença. L’equip de Míchel ha passat d’un inici de temporada irregular a una reacció convincent durant el 2026, però ara arriba el moment en què la classificació ja no entén de sensacions: només compten els punts.
Ara mateix, el Girona es mou a la zona baixa amb un coixí curt respecte del descens. La classificació de la Lliga situa el Girona amb 38 punts a l’inici de la 35a jornada, només un punt per sobre de la zona de descens, que marca l’Alabès amb 37 punts. Els bascos tenen un partit més disputat que els gironins.
I el calendari que queda és qualsevol cosa menys còmode:
- Rayo Vallecano (fora)
- Reial Societat (casa)
- Atlètic de Madrid (fora)
- Elx (casa)
La gran pregunta és evident: per on passa la salvació?
Montilivi ha de decidir
Les claus passen, sobretot, pels partits a casa. El Girona no es pot permetre necessitar un miracle al Metropolitano o d’altres resultats. Els duels contra Reial Societat i Elx són pràcticament finals.
Especialment el partit davant l’Elx podria convertir-se en un cara o creu dramàtic si l’equip no ha fet la feina abans. I això és precisament el que hauria d’evitar Míchel: entrar a l’últim dia amb la por instal·lada al vestidor.
El problema és que el calendari també té trampa. El Girona ha demostrat aquesta temporada que competeix millor contra rivals grans que contra equips de la seva lliga. Ha puntuat contra Madrid, Barça o Vila-real, però després ha deixat escapar partits assequibles. Això genera una sensació contradictòria: el Girona és capaç de qualsevol cosa, tant del millor com del pitjor.
El 2026 dona esperança
Hi ha un argument per a l’optimisme: la dinàmica. Aquest Girona no és el mateix equip fràgil de la primera volta. Des de gener ha competit molt millor i ha estat un dels equips més solvents de la zona baixa durant aquest tram de temporada.
L’equip ha recuperat identitat, valentia amb pilota i capacitat per discutir els partits fins al final. Quan el Girona pressiona amunt i juga amb ritme, continua sent un rival molt incòmode.
Però el futbol castiga la ingenuïtat. I aquí apareix el gran risc: els finals de temporada històricament no han anat bé al club. Les últimes jornades han estat sovint un forat negre per al Girona a Primera.
La salvació passa pel cap
Més que física o tàctica, la batalla serà mental. El Girona té prou futbol per salvar-se. Probablement, fins i tot, per fer-ho sense excessiu patiment. Però necessita recuperar una cosa que ha perdut en alguns trams: la contundència competitiva. Saber tancar partits. Saber sumar encara que no es jugui bé. Saber conviure amb la pressió. Perquè en aquest punt del curs ja no es tracta de jugar bonic. Es tracta de sobreviure, i el calendari, no perdona ningú.
