Imatge de: X @GironaFC
La sortida d’Arnau Martínez va molt més enllà de l’aspecte esportiu. El Girona perd molt més que un futbolista, perd un sentiment. El lateral premianenc deixa el club després de nou històriques temporades en què ha viscut un ascens, la Champions i un descens. «Només puc sentir orgull i agraïment per tot el que he viscut amb aquest escut», s’acomiadava en una carta distribuïda a les seves xarxes socials.
El club blanc-i-vermell es queda sense un futbolista format al planter, que coneix la casa a la perfecció i amb un gran sentiment de pertinença. En definitiva, el Girona deixa escapar part de l’Orgull Gironí. Virtuts que no es podran suplir per molts diners que paguis. Amb els més de cinc milions que rep el Girona, la direcció esportiva podrà reforçar diverses posicions, entre elles la del lateral dret, on ara mateix només hi ha Gibert Jordana amb fitxa del filial, però hi ha coses que no es poden comprar.
Els jugadors formats a casa entenen a la perfecció els valors del club i desenvolupen un sentiment d’arrel que fan que donin la seva millor versió en cada partit. Això era Arnau, que ha estat un professional fins a l’últim dia. Tot i que l’operació anava agafant forma, el defensa ha estat titular en els dos partits de Lliga, demostrant el seu compromís amb el club que l’ha format i que li va donar l’oportunitat de triomfar a l’elit.
Arnau ha pogut sortir en altres moments, però el seu vincle amb el Girona s’ha mantingut ferm en tot moment. El Barça el va temptejar fa uns anys, però finalment no es va acabar duent a terme el traspàs. Ara, amb el descens a Segona, el català ha decidit continuar la seva aventura a Primera Divisió, tal com ja va avançar Jan Wiedemann a Girona Media. Amb la marxa d’Arnau el Girona perd un altre jugador que ha viscut l’últim cercle guanyador del Girona al complet. Ja només queda Stuani, a qui Arnau ha agraït. «Espero haver estat a l’altura del que suposa portar el braçalet de capità del Girona».
Arnau, una peça clau per a Míchel
L’evolució del premianenc a club és l’exemple a seguir per part de tots els futbolistes del planter. Arnau va arribar al Girona el 2018 procedent del Barça. Ho va fer en edat de Cadet, i no va parar de treballar i tombar portes fins a arribar al primer equip. El premi li va arribar el 17 de desembre del 2020, amb només 17 anys.
Francisco el va fer debutar a la Copa del Rei davant la Gimnàstica Segoviana (1-2). El jove lateral va entrar al minut 60 en el lloc d’Enric Franquesa. Malgrat això, la consolidació va arribar amb Míchel, el seu gran avalador. Amb el 38 a l’esquena, va ser una de les peces que van aconseguir l’anhelat ascens a Tenerife, on va marcar el tercer i definitiu gol que va permetre al Girona certificar el retorn a Primera.
La seva intel·ligència dins el camp i la seva qualitat per partir de la banda dreta i ocupar posicions més interiors —clau en l’esquema de Míchel— el va convertir en un jugador molt important en els últims anys. Una polivalència que ha permès veure’l a la banda, al mig del camp i al lateral. Arnau, a més, marxa després d’assolir una xifra rodona: 200 partits oficials al primer equip amb 11 gols i 22 assistències.
Ara, seguirà la seva carrera a Mestalla, on ha signat un contracte de cinc temporades. «Em fa mal que aquesta etapa acabi amb el descens a Segona. Després de tot el que hem viscut, no era el final que volia, que mereixeu, ni que imaginava, però sé que la tossuderia d’aquesta ciutat farà que més aviat que tard el Girona torni a Primera», reconeix.
