Per Lugo, per Elx i per Rayo
El Girona es juga en 90 minuts l'estabilitat d'un projecte que fa dues temporades va tocar el cel amb la Champions

Imatge de: X @GironaFC

El Girona juga aquest dissabte una final per la permanència a Montilivi. A partir de les 21.00 hores contra l’Elx (en directe per Teledeporte, DAZN i RTVE Play) només li val la victòria al conjunt de Míchel si vol seguir a Primera Divisió. Els blanc-i-vermells es juguen l’estabilitat d’un projecte que fa dos anys va tocar el cel amb la classificació per a la Champions League i que, des d’aleshores, la mala gestió en els mercats de fitxatge han fet trontollar la permanència a Primera.

Jugar aquest partit ja és tot un èxit per al Girona, si es tira la vista enrere. Però la realitat és que amb la plantilla confeccionada (mirant nom per nom) no s’hauria d’haver arribat a aquesta situació. De culpables n’hi ha molts, però ja hi haurà temps per passar factures tan bon punt acabi la temporada. Ara toca remar tots plegats en la mateixa direcció: afició, club, jugadors i ciutat. I, de moment, s’està fent. La ciutat s’ha bolcat amb el partit, els jugadors han demanat el suport a través de les xarxes socials i l’afició –liderada pel Jovent Gironí– està preparant una rebuda d’aquelles que fan goig.

Records bons i dolents

Ara només queda que les coses al camp surtin com tots els gironins desitgen. El cor serà més important que el cap. La clau passarà per saber controlar les emocions. Són 90 minuts i en el record de molts aficionats hi ha la final del play-off per pujar a Primera Divisió, precisament contra l’Elx. Aquell dia un gol de Pere Milla va acabar amb el somni de tota una ciutat, que va haver d’esperar dos anys més per celebrar l’ascens.

Que tothom sigui conscient del que ha costat arribar fins aquí. Pel camí hi ha hagut moltes llàgrimes; de tristesa (com el dia del Lugo, del Rayo Vallecano, del Saragossa o del propi Elx), però també d’alegries (com el dia del Deportivo, del Ceuta o del Múrcia). Tots junts remant cap a una mateixa direcció. Serà l’única forma de poder tirar endavant el partit i continuar a Primera Divisió. La ciutat està a punt, l’afició també. Ara tot depèn d’onze (més cinc) jugadors. Alea iacta est.