Imatge de: X @GironaFC
Per molt dura que sigui, la realitat és que Cristhian Stuani no pot, als seus 39 anys, assumir un paper protagonista durant una temporada sencera. Això, per a una afició que l’ha vist convertir-se en llegenda, és un cop molt dur. El pas del temps és inevitable, fins i tot per als futbolistes més determinants, i l’uruguaià no és l’excepció.
Ara bé, el descens a Segona Divisió canvia notablement el context i obre la porta a un últim ball d’un dels jugadors més importants de la història del Girona.
És evident que Stuani s’ha guanyat el dret de decidir el seu futur. Ningú al club ni a l’entorn qüestionaria la seva decisió, sigui continuar defensant la samarreta del Girona, buscar una última experiència lluny de Montilivi o fins i tot penjar les botes. Tot i això, costa imaginar-lo lluny de la ciutat dels quatre rius.
En les últimes hores, Àlex Luna ha avançat que Stuani vol continuar a Montilivi. L’uruguaià acaba contracte el pròxim 30 de juny, però té el desig i la motivació per retornar el Girona a Primera, tal com ja va fer després del primer descens.
Dosificar-lo de forma intel·ligent
Potser ja no té la capacitat física per sostenir un equip durant les 42 jornades que té la Segona Divisió, però conserva intacte el seu instint. La seva relació amb el gol continua sent privilegiada. El problema no és futbolístic, sinó físic.
Una temporada de Segona Divisió és llarga, desgastant i plena de trampes, especialment per a un jugador de la seva edat. Són més de quaranta partits de lliga, una possible participació en el play-off d’ascens i el recorregut que pugui tenir l’equip a la Copa del Rei. El més molt probable és que Stuani que no pugui tirar del carro.
Això no significa que el seu paper hagi de ser secundari o testimonial. Una dosificació intel·ligent dels seus minuts podria convertir-lo en una arma diferencial.
Gestionat correctament, Stuani continua tenint la capacitat de decidir partits, especialment en aquells escenaris de màxima tensió on l’experiència pesa tant o més que les cames.
Aquesta temporada ja ha deixat mostres del seu valor competitiu, apareixent quan l’equip més patia i demostrant que encara té molt a dir quan les castanyes cremen. No necessita jugar-ho tot per ser determinant; necessita estar disponible en els moments adequats.
Stuani, més enllà dels gols
Però el principal motiu que convida a pensar en la seva continuïtat no es troba exclusivament en l’aspecte esportiu. El gran valor d’Stuani transcendeix els gols.
Amb els anys s’ha construït una figura gairebé institucional dins del Girona. És, probablement, la representació més fidel del que significa l’Orgull Gironí.
La seva trajectòria està marcada per la lleialtat, el compromís i la capacitat de mantenir-se ferm tant en els moments d’eufòria com en els de dificultat. Ha celebrat ascensos històrics i també ha donat la cara quan les coses no han sortit com s’esperava.
Aquesta influència és especialment visible dins del vestidor. En una temporada marcada per les dificultats, Stuani ha exercit un lideratge silenciós, però constant.
És una de les veus més respectades del grup i una referència per als companys, sobretot els més joves. El seu impacte emocional és, probablement, molt més gran que el que reflecteixen les estadístiques o els minuts disputats.
Per tot plegat, la pregunta ja no és si Cristhian Stuani està preparat per ser la gran estrella del Girona una temporada més. Probablement, la resposta és no. La qüestió real és si el Girona es pot permetre prescindir d’una figura que continua aportant gols, lideratge, experiència i identitat. I aquí la resposta sembla molt més clara.
Encara que el protagonisme sobre la gespa sigui menor que en altres etapes, el seu pes dins del projecte continua sent enorme. Potser ja hem viscut el més bonic, però encara hi ha espai per a un nou capítol, un últim capítol.
