Imatge de: X @GironaFC
Si fa uns mesos algú m’hagués dit que a dia 14 de maig estaria escrivint aquest article, m’hauria costat de creure. I no, no és pel fet que Girona Media fos un projecte en fase embrionària que ha anat evolucionant fins a l’actualitat. M’hauria costat de creure per la plantilla que té el Girona. Nom per nom, quan al setembre vam debutar a París, semblava una utopia pensar que aquest equip lluitaria tant per la salvació.
És obvi que s’ha d’anar amb humilitat i sent conscients d’on venim. Però siguem realistes, tothom pensava que la permanència seria molt més fàcil d’assolir de com s’ha acabat donant. En tot cas, a dia 14 de maig, ha costat, però ja ho podem dir, el Girona continuarà a Primera la pròxima temporada. Per quart any consecutiu (sisè en tota la història), els aficionats blanc-i-vermells podran gaudir de nou del futbol d’elit a Montilivi.
Una gran primera volta
Encara semblava més assequible després de guanyar 0-1 a Mendizorrotza. Amb un gol de Solís al minut 91 i en un mal partit dels blanc-i-vermells, els de Míchel tancaven una primera volta pel record. 28 punts en 19 partits. Una xifra que servia per superar els 26 que va obtenir el conjunt de Pablo Machín en l’estrena a Primera Divisió. Ara bé, lluny dels 48 que van sumar els gironins la passada temporada.
En tot cas, era la segona millor primera volta de tota la història del club a la màxima categoria. I vist en perspectiva, podem donar les gràcies a aquest gran coixí que vam obtenir els primers mesos. Sinó qui sap si ara estaríem en una situació ben diferent. Les sensacions no acabaven de ser del tot bones, però els números sortien i això donava tranquil·litat.
Les calculadores eren més per veure com estava la zona europea, que no pas la distància amb el descens. Sense fer un gran joc – i amb pèrdues que s’acabaven pagant – els blanc-i-vermells anaven traient triomfs que els permetia estar en una zona tranquil·la de la classificació. A més, tothom repetia el mateix missatge, quan no hi hagi duel europeu entre setmana, tot millorarà i es veurà un millor futbol perquè es podrà entrenar més.
Una realitat oposada a la segona volta
De l’històric inici de curs – amb la Champions pel mig – a la desfeta de les següents setmanes. Només una victòria en 13 partits – amb 11 duels sense guanyar – van fer perdre tot l’avantatge aconseguit en els partits inicials. Amb una situació crítica, Míchel va fer una aposta molt necessària: que juguin els que sentin els colors.
A Butarque, Stuani i Portu van tornar a compartir una titularitat a la lliga sis anys després. El canvi de mentalitat va ser bestial. L’equip va començar a competir, a creure, a lluitar cada pilota, cada acció. En definitiva, va treure l’Orgull Gironí. Tot i això, físicament no podien aguantar els 90 minuts i quan va fer els canvis el madrileny, els jugadors van tornar a caure i el Leganés ho va aprofitar per fer l’1-1.
Una lliçó apresa, cal aguantar el màxim possible amb Stuani i Portu al camp. I així ho va fer contra el Mallorca. D’aquesta forma – i amb un nou gol de l’uruguaià que ja havia vist porteria en la jornada anterior – els blanc-i-vermells es van retrobar amb la victòria tres mesos després.
La fórmula Stuani
Amb la fórmula apresa, a Villarreal es va escapar un punt a l’últim instant, amb una desconnexió de la defensa que Eyong va aprofitar. I amb aquesta situació es va arribar a Valladolid. Contra un equip descendit, sense res en joc, el Girona va suar de valent per poder sumar els tres punts. Un pal dels val·lisoletans, un penal favorable als locals – xiulat per l’àrbitre i anul·lat pel VAR -, aturades de Gazzaniga i un heroi que apareix sempre: Cristhian Stuani. De tot va passar, però els gironins van aconseguir treure els tres punts. Set de dotze per canviar una dinàmica molt negativa que va fer aparèixer alguns fantasmes del passat.
Les derrotes de Las Palmas (1-0 al camp del Sevilla) i del Leganés (3-0 contra el Villarreal) assegura de forma matemàtica la permanència del Girona. Ha costat i s’ha suat, però s’ha aconseguit. Els blanc-i-vermells jugaran a Primera Divisió la pròxima temporada 2025-26. Ara cal fer neteja, pensar què ha fallat i construir de nou un equip que torni a competir cada partit i, perquè no, poder aconseguir la salvació d’una forma més tranquil·la. Assolit l’objectiu de mínims, és el moment de passar factures.
