Imatge: X @GironaFC
La temporada 2025-26 del Girona FC, especialment l’inici i el final, va estar marcada per la falta de contundència a les àrees. Especialment en la parcel·la ofensiva, on aquesta campanya l’equip només va ser capaç de marcar 39 gols. Això l’ha convertit en el tercer equip de la Lliga que menys gols ha anotat en les trenta-vuit jornades de campionat.
A més, per si no n’hi hagués prou, el Girona es va quedar sense veure porteria en fins a deu ocasions (d’aquests duels, només un va acabar amb empat). Pel que fa als xuts, hem de baixar fins a la trenta-vuitena posició de la classificació de la lliga, on el màxim realitzador de rematades ha estat Tsygankov (21), un dels futbolistes que se li ha exigit més fam i intenció d’acabar les jugades.
Lluny del que s’esperava
Amb la plantilla que quedava aquesta temporada després del mercat d’hivern, jugadors com Echeverri, Tsygankov o Bryan Gil estaven cridats a fer un salt qualitatiu i aportar en abundància en l’aspecte ofensiu. Tanmateix, lluny d’això, la cosa no va ser així.
I les coses es van accidentar encara més amb la lesió de Vanat. Sense un recanvi natural (Míchel no confiava en Abel Ruiz, i el valencià tampoc transmetia la sensació d’estar en plenitud), el de Vallecas va haver d’apostar per diversos invents per tapar una baixa que va acabar sent molt delicada.
Míchel va proposar les opcions d’Ounahi, Tsygankov i Echeverri com a fals 9 per buscar una solució a la falta de gol, però en els partits que va utilitzar aquesta tècnica, els gols van arribar d’altres jugadors, deixant-la inefectiva.
Stuani, de nou el recurs per salvar les castanyes
Per fer front a aquesta manca golejadora, Stuani, per segona temporada consecutiva, es va posar l’equip a l’esquena i els seus gols davant el Rayo Vallecano i la Reial Sociedad van ser crucials per mantenir als gironins amb vida.
I és que, dels últims sis partits (un tram final on el Girona havia de donar l’empenta definitiva per assegurar la categoria), els quatre gols a favor del Girona van provenir de jugadors gironittzats i amb sentiment de pertinença: Stuani (2), Joel Roca i Arnau.
I ara què?
Amb temps de preparació al davant per reconstruir una nova plantilla i amb el retorn a Primera Divisió en la ment, el Girona haurà de veure amb quins davanters o jugadors ofensius podrà continuar disposant de cara a la categoria de plata.
La continuïtat del gran pal de paller del Girona, Cristhian Stuani, està del tot incerta. L’uruguaià acaba contracte aquest estiu, però disposa d’un any més d’opcional. Només queda reunir-se als despatxos i veure a quin acord arriben les dues parts.
Per altra banda, Thomas Lemar i Claudio Echeverri acaben el curs via cessió i tornen cap als seus respectius clubs. Bryan Gil, Asprilla –que torna de la cessió al Galatasaray– i Abel Ruiz són algunes de les grans incògnites per resoldre el seu futur (especialment, pel preu que va costar i pel rendiment que han donat, que no ha estat a la mateixa altura).
Gironitzar i rejovenir la plantilla
Són moltes les veus que demanen fer més gironina la plantilla. Amb Joel Roca en contracte fins al 2029 i el retorn d’Antal, Minsu, Jastin i Dawda, el Girona, per complir l’objectiu que es proposi durant aquesta campanya, necessita tenir jugadors amb sentiment de pertinença i que sentin els colors (com ja han demostrat molts jugadors que no són gironins ni catalans).
Aquesta temporada, el futbolista de Camprodon ha esdevingut com l’únic representant gironí del club. A partir de la següent, tot indica que Izan González s’afegirà a aquesta representació local. A més, amb els jugadors del planter que han tingut un any profitós a Segona (especialment Minsu i Jastin, tot i la lesió final), el Girona pot combinar una plantilla basada en el talent i el sentiment local i la fam i el recorregut per davant de les perles que busquen fer-se un lloc en el futbol professional.
