Imatge de: Guillem Forés
Continua el ball de bastons europeu. Els qui han de fer-ho oficial ens van donant les informacions a compte gotes, però mentrestant, les especulacions estan a l’ordre del dia. Semblava que Bàsquet Girona ho tenia fet amb l’EuroCup, segons va avançar el periodista gironí Jan Torrent.
Dimecres, però, Ernest Macià, de Catalunya Ràdio, va avisar que el tema anava per un altre costat. Les informacions oficials de moment no arriben, però el que sí que arriben són els motius de per què la resta d’equips prioritzen competicions FIBA o EuroCup, en el cas de Tenerife.
Europa, una qüestió de projecte
Tots els equips de lliga ACB han tingut a prop jugar la nova Eurocup. És un fet. A diferència del que semblava al principi, on l’EuroCup es venia com la nova panacea, a les últimes setmanes hem vist dues decisions que contradiuen aquest argument; UCAM Múrcia i Joventut de Badalona es quedaran a la BCL.
La decisió de La Laguna Tenerife de fer el salt a l’EuroCup queda ja com una decisió aïllada, però que s’explica des de la llicència que li ha ofert la nova EuroCup: 3 temporades fixes i 2 opcionals. Per a la resta d’equips espanyols, la forma que tenien d’entrar a la nova competició de l’Eurolliga era via una wildcard de només un any.
El motiu d’aquesta decisió no és esportiu, és econòmic. Una de les primeres informacions que va sortir en relació amb la nova EuroCup era la necessitat de tenir un pressupost per sobre els 5 milions d’euros. A l’hora de decidir, quedar-te per sota aquesta xifra et deixava a les portes d’optar una llicència 3+2, que, al final, és la via que t’assegura una mica d’estabilitat, esportiva i econòmica. Un factor que resulta clau per estructurar les plantilles d’ara i del futur.
Una wildcard no és la fórmula ideal per un projecte nou, en creixement, i que s’ha caracteritzat per mesurar cadascun de les seves passes. Jugar EuroCup t’apropa a retenir Pep Busquets o Otis Livingston? Segurament sí, però el preu econòmic és alt, i cal recordar que Girona, per accedir a EuroCup, no veuria augmentat el seu pressupost.
Ser sostenible econòmicament, l’obsessió de Marc Gasol
Un cop entès el tema de la llicència, cal entendre els arguments econòmics. Com hem comentat abans, jugar EuroCup no t’augmenta el pressupost. Sí que és veritat que una llicència de 3+2 ve acompanyada d’un ingrés de 150.000 euros anuals fixos, els equips amb wildcard no rebien cap mena de compensació econòmica. Pressupost igual, però lliga més exigent. Més opcions de renovar Otis i Pep, o fer una plantilla nova que sigui competitiva per les dues competicions, és igual.
El tema és que la manta econòmica de Girona, que continua essent un dels pressupostos més baixos de l’ACB, i sense patrocinador en el naming, no cobreix tot el necessari per llançar-te amb garanties a una competició com l’EuroCup. I, a l’horitzó, la necessitat d’igualar un rendiment esportiu perquè l’EuroCup es torni a fixar en tu l’any vinent. Un escenari ambiciós, però arriscat.
I per què competicions FIBA sí? Doncs perquè et dibuixa un escenari més reconeixible. En el cas de BCL, 40.000 de base per a cada participant d’inici. Si guanyes partits al Top 16, 7.500 per partit, i als quarts de final 10.000 per partit. Al final del camí, alçar el trofeu, són un milió d’euros. Una ruta molt més clara i segura. Una competició FIBA resultaria una possibilitat de convertir Fontajau i el projecte en un aparador europeu, al mateix moment que, una bona temporada esportivament, et dona incentius econòmics per anar millorant el pressupost.
La decisió, una qüestió oberta
Encara queden algunes cartes del tauler per mostrar-se. Per a Girona, la sensació és que tot ho marcarà el que facin Bilbao i Breogán. En cas que els dos equips optessin per BCL, Girona veuria reduïda la seva decisió a dues opcions, sense poder optar a BCL.
A la FIBA Europe Cup, l’escenari econòmic és menys clar. Les últimes informacions apunten al fet que tots els equips participants es distribueixen els beneficis nets de la competició. Des d’un 1% als que es queden a fase de grups, fins a un 15% al campió. Quan Fernando San Emeterio va dir a la roda de premsa que la decisió anava per llarg, segurament és que la decisió s’està calculant fins a l’últim mil·límetre.
El que sí que té clar Girona és que decidir-se per una competició FIBA generaria la necessitat d’aconseguir un cinquè cupo per a la plantilla, requisit necessari que imposa tant BCL com FEC. En aquest escenari, la més que probable marxa de Pep Busquets deixaria la plantilla gironina amb tres jugadors de formació local, Sergi Martínez, Nikola Maric i Isaac Vázquez. Caldria, doncs, un quart cupo de nivell, i completar la quota de cinc necessaris amb jugadors de l’U22, tal com va confirmar Fernando San Emeterio a El Cinquè Temps.
