Imatge de: X @GironaFC
Quique Álvarez tindrà el complicat repte de tornar l’equip a Primera Divisió, però abans d’això caldrà fer un pas previ necessari: recuperar la il·lusió dins l’afició blanc-i-vermella.
Els últims dos anys, Montilivi s’ha desenganxat d’aquell equip que va enamorar tothom la temporada 2023-24. El joc poc vistós i els resultats que no acabaven d’arribar han fet que la unió del camp amb la grada s’hagi anat esvaint a poc a poc.
Tampoc ha ajudat gens no tenir un gruix important de futbolistes amb sentiment cap al club. El Girona sempre s’ha caracteritzat per aquest Orgull Gironí, jugadors que —siguin o no de les províncies gironines— entenguin a la perfecció que representen quan vesteixen la samarreta blanc-i-vermella.
En són un bon exemple Stuani, Portu o Arnau, però també Juan Carlos, Juanpe, Borja Garcia o Aday, entre altres. Jugadors que no són de Girona, però que han entès a la perfecció què és el Girona. Els últims fitxatges —la majoria futbolistes amb gran cartell, però sense sentiment d’arrelament— han conduït a aquesta sensació d’apatia que es va comprovar després del descens contra l’Elx.
Baixar al fang
En aquest sentit, Quique Álvarez té un complicat repte al davant. L’exigència de la Segona Divisió implica que els resultats han d’arribar des del primer dia —abans que els nervis comencin a sorgir a la grada, tal com va passar amb Juan Carlos Unzué—.
Però aquests resultats només arribaran si té a les seves mans una plantilla compromesa amb el projecte que sigui capaç de baixar al fang i lluitar cada pilota com si fos l’última.
Per aquest motiu, des de la direcció esportiva cal una aposta ferma per jugadors que puguin entendre què és l’Orgull Gironí, que vulguin —i necessitin— demostrar la seva qualitat sobre el camp i que vegin Girona com un lloc per créixer dins la seva trajectòria professional.
L’exemple més clar és el d’Izan, que a banda té l’afegit de ser gironí. El migcampista blanenc no renunciarà a cap pilota i es deixarà la pell per aconseguir els resultats.
Aquí, també poden jugar un paper molt important futbolistes com Min-su Kim, Jastin Garcia o Dawda. Tres jugadors que aquesta passada temporada han jugat a Segona Divisió (Andorra i Cadis) i que el club haurà de valorar quin rol i futur al club poden tenir. En principi, tots tres han d’estar citats per l’inici de pretemporada el pròxim 8 de juliol a les ordres de Quique Álvarez.
També hi ha el cas de Joel Roca, amb ofertes de l’estranger per marxar. En cas de continuar, el de Camprodon ha de ser una de les peces sobre les quals giri tot el projecte del Girona. L’extrem té el nivell per ser un futbolista important a Segona i, en un esquema com el de Quique Álvarez —on les bandes són importants—, Roca pot ser molt important en el retorn a Primera.
La diferència entre tenir a Stuani i no tenir-lo
Finalment hi ha el gran nom: Cristhian Stuani. Més enllà del rendiment esportiu que pugui aportar —que ja s’ha demostrat que encara té gol—, la presència del futbolista uruguaià sobre el camp i al vestidor és un plus d’energia, tant per l’afició com pels seus companys.
Amb 39 anys —en farà 40 a l’octubre— ha estat providencial en el tram final de les últimes dues temporades. El curs 2024-25 va ser el responsable d’evitar el descens a Segona, mentre que l’any passat, tot i no poder evitar la pèrdua de categoria, va ser el bri d’esperança de l’equip durant molts moments.
Aquesta veterania i joventut pot ser la barreja perfecta per construir una plantilla que sigui capaç de superar els moments difícils —que n’hi haurà a segona— i continuar unida per assolir el que vol tothom: tornar a Primera.
