Imatge de: X @GironaFC
Aquest dilluns a les 21.00 hores (Esport3), el Girona torna a l’estadi Heliodoro Rodríguez López, un lloc especial, ja que és l’escenari on es va viure l’últim ascens del club. El club blanc-i-vermell es retrobarà quatre anys després amb el Tenerife en un context molt diferent del de la tornada de la final del play-off d’ascens que es va viure el 19 de juny de 2022.
En aquell moment, el club dirigit per Míchel Sánchez arribava als play-offs després d’una temporada difícil. Els gironins, a més, no van poder sentenciar la classificació a la promoció d’ascens fins a l’última jornada al camp del Burgos i amb una mà salvadora de Juan Carlos.
El fantasma dels play-offs
El Girona disputava el seu tercer play-off consecutiu després de quedar-se a les portes de l’ascens els dos anys anteriors. A les semifinals l’esperava l’Eibar, que molts donaven com a favorit i que havia guanyat 0-1 a Montilivi a l’anada. Però a Ipurua els de Míchel van capgirar l’eliminatòria. Borja García va avançar els blanc-i-vermells al primer minut i, a la pròrroga, un gol de Cristhian Stuani va certificar el 0-2 i la classificació a la final davant del Tenerife.
Després de l’empat sense gols a Montilivi, tot es decidia a l’Heliodoro. Stuani va avançar el Girona de penal al minut 42, però el Tenerife va empatar al 59 amb una rematada de cap de Carlos Ruiz. La reacció gironina va ser immediata. Nou minuts després, un xut d’Álex Baena, desviat per un defensa local, ficava l’1-2 al marcador. L’ascens el va sentenciar Arnau Martínez al minut 80. Quatre anys després, el Girona torna a l’Heliodoro, però molts d’aquells protagonistes ja no hi són.
Els protagonistes quatre anys després
Juan Carlos era el porter d’aquell Girona que acostumava a jugar amb un 3-5-2. El porter va deixar el club català aquest estiu després de set temporades a Montilivi. A la defensa, Santi Bueno va marxar un any després al Wolverhampton i, actualment, es troba cedit al Club Amèrica de Mèxic. En el cas de Bernardo Espinosa, el colombià va signar per l’Atlètic Nacional abans de tornar a Espanya per jugar al Marbella, club on es va retirar, mentre que Juanpe va marxar a l’Atlètic San Luis de Mèxic.
Pel que fa als dos carrilers titulars en aquella final, Arnau i Valery, tots dos futbolistes han seguit camins diferents. Arnau Martínez ha seguit al Girona fins aquest darrer estiu, que va fitxar pel València, mentre que Valery Fernández va sortir el 2025 rumb al Saragossa. El gironí juga actualment a l’Académico de Viseu portuguès.
Al mig del camp, Aleix Garcia va marxar al Bayer Leverkusen després de dues temporades més a Montilivi i de convertir-se en una peça clau per la classificació per a la Champions League. Pol Lozano va tornar a l’Espanyol, el seu club d’origen, i Iván Martín es va quedar quatre temporades més al Girona abans de fitxar aquest darrer estiu pel Racing de Santander.
A la davantera, Cristhian Stuani és l’únic dels protagonistes que continua al club, on jugarà la desena temporada al club. Álex Baena, en canvi, va fer a Montilivi el pas definitiu cap a l’elit i va tornar al Vila-real abans de fitxar per l’Atlètic de Madrid.
A més, a la banqueta d’aquella final hi havia noms com Pau Víctor, Samu Sáiz, Àlex Sala i Ramon Terrats, entre altres. Finalment, l’entrenador Míchel Sánchez va deixar el Girona després de 221 partits i actualment dirigeix l’Ajax.
