Imatge de: X @GironaFC
El Girona ha començat la temporada amb més dubtes que certeses, tot i que la contundent victòria contra el Celta Fortuna (5-1) ha aportat arguments per mirar el projecte de Quique Álvarez amb més optimisme. Després d’onze jornades disputades, els gironins sumen 21 punts i es mantenen a la part alta de la classificació, en plena lluita per tornar a la Primera Divisió.
El nou projecte ha hagut de fer front a un context complex, marcat per les conseqüències del descens i la necessitat de reconstruir un equip acostumat a competir a l’elit. Fins al partit contra el filial gallec, els resultats no acabaven de dissipar les incerteses sobre el funcionament col·lectiu. La golejada de Montilivi, però, ha introduït un matís important en l’anàlisi: el Girona també pot dominar, generar ocasions i castigar els rivals amb contundència quan aconsegueix connectar les seves peces ofensives.
Els cinc gols, amb un hat-trick de Vanat i les dianes d’Unai Hernández i Carles Pérez, evidencien el potencial ofensiu de la plantilla. Ara bé, el resultat s’ha de contextualitzar: l’expulsió d’un jugador del Celta Fortuna al minut 28 va condicionar el desenvolupament del partit. La victòria és una notícia excel·lent, però la qüestió continua sent si aquest nivell de joc tindrà continuïtat davant rivals que plantegin escenaris diferents.
Un canvi de model després de Míchel
La sortida de Míchel va obligar la direcció esportiva, amb Quique Cárcel al capdavant, a prendre una decisió important: trobar un entrenador que mantingués una part de la identitat futbolística del Girona, però que també fos capaç d’adaptar-se a les exigències d’una nova etapa. L’aposta va ser Quique Álvarez, que arribava al primer equip després de dues temporades positives al filial, amb l’ascens a la Segona Federació en el primer any i la permanència en el segon.
El nou tècnic comparteix alguns principis amb el seu predecessor, especialment la voluntat de sortir amb la pilota controlada i trobar els espais a través de la combinació. Tanmateix, la seva proposta incorpora matisos importants. Álvarez sembla prioritzar una estructura més protegida sense pilota i una capacitat més gran per atacar ràpidament després de recuperar-la. Enlloc de construir atacs llargs de manera sistemàtica, el Girona busca aprofitar els espais que deixa el rival, especialment quan perd l’ordre defensiu.
Aquest plantejament pot resultar útil en una categoria en què els partits sovint es decideixen per petits detalls, les transicions i la capacitat de castigar els errors contraris. El problema apareix quan l’equip no aconsegueix recuperar en zones avançades o quan el rival no concedeix espais per córrer. En aquests escenaris, el Girona necessita demostrar que també disposa de recursos per portar la iniciativa i desmuntar defenses organitzades.
La golejada contra el Celta Fortuna ofereix una primera resposta positiva a aquesta qüestió. Els gironins van sortir decidits a controlar el partit, van trobar ràpidament el camí del gol i van continuar generant perill després d’encarrilar el marcador. La superioritat numèrica va facilitar la tasca, però la capacitat per aprofitar-la i transformar-la en una diferència tan àmplia també forma part dels mèrits de l’equip.
Les transicions, una de les principals armes
En aquest inici de temporada, futbolistes com Asprilla o Carles Pérez han destacat per la seva capacitat de desequilibri. El seu talent individual ofereix al Girona una via per generar perill sense necessitat d’elaborar llargues possessions. La velocitat, la conducció i la capacitat d’encarar poden convertir una recuperació en una ocasió de gol en pocs segons.
Aquesta és una de les principals virtuts del model d’Álvarez: aprofitar les característiques dels jugadors més diferencials i donar-los espais per decidir. Quan el Girona aconsegueix recuperar i connectar ràpidament amb els futbolistes ofensius pot fer mal als rivals i demostrar que té arguments per competir amb qualsevol equip de la categoria.
El 5-1 contra el Celta Fortuna va ser un exemple d’aquesta capacitat per accelerar el joc i trobar espais. El segon gol, amb Vanat com a assistent i Unai Hernández com a rematador, va arribar després d’una acció ràpida, mentre que Carles Pérez va ampliar l’avantatge amb un xut des de la frontal que va acabar a l’escaire. A la represa, Vanat va completar el seu triplet aprofitant una passada a l’espai. Tres accions diferents que il·lustren la varietat de recursos ofensius de què disposa el Girona.
Ara bé, convertir les transicions en una arma efectiva no hauria de significar renunciar a altres registres. Si el conjunt gironí depèn excessivament de les accions individuals o de les acceleracions dels seus jugadors més talentosos, corre el risc de convertir-se en un equip previsible. La qüestió no és renunciar a córrer, sinó saber quan cal accelerar i quan convé aturar el partit, conservar la pilota i construir l’atac amb paciència.
Els resultats no ho expliquen tot
La victòria contra l’Albacete, els empats amb Mallorca i Tenerife i el triomf davant l’Andorra havien permès al Girona mantenir-se en la lluita pels primers llocs, però no havien aconseguit dissipar tots els dubtes sobre el funcionament col·lectiu de l’equip. El triomf contra el Celta Fortuna ha canviat el to de l’anàlisi: ja no es tracta només d’un equip que suma punts, sinó d’un conjunt que ha demostrat que pot oferir una actuació ofensiva de gran nivell.
Una part de l’afició havia expressat la seva disconformitat amb la imatge que oferia el Girona en les jornades anteriors. Les crítiques no responien necessàriament a una qüestió de resultats, sinó a la sensació que l’equip encara no havia trobat una identitat clara sobre la gespa. El conjunt podia competir i guanyar, però no sempre transmetia el control i la superioritat que s’espera d’una plantilla amb aspiracions d’ascens.
El partit contra el Celta Fortuna és un argument important per als defensors del projecte de Quique Álvarez. El Girona va mostrar eficàcia, profunditat i capacitat per aprofitar els espais, tres aspectes que poden ser determinants en una competició tan exigent com la Segona Divisió. Amb tot, una gran actuació no resol automàticament les qüestions que havien sorgit durant les primeres jornades.
El repte del tècnic és aconseguir que aquests bons minuts es converteixin en una constant. Per fer-ho, haurà de trobar l’equilibri entre la seguretat defensiva i la capacitat ofensiva, així com millorar la continuïtat del joc quan el rival obliga el Girona a assumir la iniciativa. No es tracta necessàriament de recuperar fil per randa el model de Míchel, sinó de construir una proposta pròpia que permeti competir amb garanties durant tota la temporada.
El debat sobre l’alternativa
Enmig d’aquestes incerteses, alguns aficionats miren enrere i es pregunten si el club va encertar en les seves decisions després del descens. La incorporació d’Aday Benítez al Mirandés ha alimentat part d’aquest debat entre els seguidors que consideraven que podia ser una alternativa per assumir el repte de dirigir el primer equip.
La seva vinculació amb el club i el coneixement de l’entitat el convertien, als ulls d’alguns aficionats, en una opció atractiva per iniciar una nova etapa. Això no significa, però, que el seu nomenament hagués garantit un millor funcionament de l’equip ni uns resultats superiors. En el futbol, les comparacions amb les alternatives que no s’han materialitzat acostumen a créixer quan el projecte escollit encara no ha convençut del tot.
La decisió de confiar en Álvarez responia a una aposta per la continuïtat i pel coneixement del futbol base del club, amb oportunitats per a joves com Javi Sarasa. La golejada contra el Celta Fortuna reforça la confiança en el potencial de la plantilla i en la capacitat del tècnic per treure’n rendiment. Ara li correspon demostrar que aquesta confiança pot traduir-se en una identitat competitiva sòlida i en un equip capaç d’estar a l’altura de les expectatives.
El camí també importa
Tornar a Primera Divisió és un repte majúscul. La Segona és una competició llarga, exigent i imprevisible, en què la regularitat acostuma a tenir més valor que els moments puntuals de brillantor. Per això, el Girona no pot perdre de vista l’objectiu principal: sumar els punts necessaris per lluitar per l’ascens.
La victòria per 5-1 contra el Celta Fortuna és una d’aquelles tardes que poden marcar un punt d’inflexió en la temporada. El hat-trick de Vanat, la qualitat de Carles Pérez i la participació d’Unai Hernández van evidenciar que el Girona disposa de recursos per fer mal a qualsevol rival quan troba els mecanismes adequats. A més, el retorn de Cristhian Stuani després de la lesió va afegir un component emocional a una jornada especialment positiva a Montilivi.
Però guanyar no ho és tot, especialment quan el projecte tot just comença a caminar. La manera de competir influeix en la confiança dels jugadors, en la connexió amb l’afició i en la capacitat de l’equip per sostenir els resultats quan arriben les dificultats. Un Girona capaç de defensar-se amb ordre, transitar amb velocitat i dominar els partits quan ho necessiti tindrà més eines per afrontar els moments decisius de la temporada.
Després d’onze jornades, encara és aviat per dictar sentència. Els 21 punts i la golejada contra el Celta Fortuna conviden a l’optimisme, però el marge de millora continua existint. Quique Álvarez té temps per consolidar la seva proposta, corregir les mancances i demostrar que el seu model és l’adequat per assolir l’objectiu.
Perquè, al capdavall, el Girona necessita guanyar. Això és indiscutible. La pregunta és si, a més de guanyar, serà capaç de convèncer amb regularitat. El 5-1 demostra que l’equip té potencial per fer-ho, però serà la continuïtat d’aquestes actuacions, més que no pas una golejada aïllada, la que determinarà bona part de les seves possibilitats d’aconseguir l’ascens.
