Imatge de: X @GironaFC
Hi ha jugadors que poden passar desapercebuts quan l’equip funciona i que, en canvi, es converteixen en imprescindibles quan arriben els problemes. Amb Azzedine Ounahi passa exactament això. El Girona necessita la seva millor versió per salvar-se, però fa setmanes que el marroquí viu completament fora del focus futbolístic.
Una davallada preocupant en el pitjor moment
Les dades expliquen part del problema: Ounahi no marca ni assisteix des del 21 de març –si no es compta el penal transformat contra el Betis–, una sequera que coincideix amb una caiguda evident del seu impacte ofensiu i de la seva influència en el joc de l’equip.
I el moment no podria ser pitjor. El Girona FC entra al tram final de la temporada amb la permanència gens segura i amb molt poc marge d’error. En aquest context, recuperar futbolistes diferencials deixa de ser una opció: és una obligació.
Míchel i un encaix que no acaba de funcionar
Però reduir-ho tot al rendiment individual seria injust. També hi ha una qüestió de context. I aquí és on apareix el gran debat: realment el Girona està potenciant les virtuts d’Ounahi?
La resposta sembla bastant clara. Míchel fa setmanes que prova solucions d’emergència i, pel camí, està desconnectant el futbolista més diferencial entre línies. Situar Ounahi a la banda o utilitzar-lo com a fals 9 no només el perjudica a ell: perjudica tot el sistema.
Perquè quan Ounahi juga obert, el Girona perd amplitud i desbordament. I quan actua de 9, el Girona perd referències dins l’àrea. Però sobretot perd el millor Ounahi: aquell jugador capaç de rebre entre línies, girar-se, conduir, accelerar la jugada i donar sentit a l’atac posicional.
És a la mitja punta on marca diferències. És allà on el seu talent desequilibra. Treure’l d’aquesta zona és apagar-li la llum.
Un Girona sense espurna ofensiva
El Girona arriba al tram final amb dos problemes clars que s’han anat alimentant entre ells: poca energia ofensiva i absència d’una referència ofensiva clara a dalt. Des de les lesions de Vanat i Abel Ruiz, ni Echeverri, ni Lemar, ni Ounahi han aconseguit donar continuïtat al joc ofensiu actuant com a davanter centre. El problema és evident: cap d’ells és una referència dins l’àrea, ni fixa centrals, ni guanya duels, ni genera presència constant a l’últim terç.
Això obliga l’equip a dependre de transicions, de jugades aïllades i de la pilota aturada, una fórmula molt fràgil quan el que està en joc és la permanència. La diferència amb altres equips implicats en la salvació és clara. Rivals directes sí que tenen aquest perfil de 9 capaç de decidir partits tancats. Jugadors com Toni Martínez, Vedat Muriqi, Roberto Fernández o Álvaro Rodríguez no necessiten dominar per marcar: amb una centrada, una segona jugada o una acció aïllada poden treure punts del no-res. El Girona, en canvi, no té aquesta via directa al gol.
Stuani continua sent l’únic jugador de la plantilla amb aquest perfil, el de referència ofensiva real dins l’àrea. És qui fixa centrals, competeix en el joc directe i transforma mitges ocasions en gols. Però el problema és evident: no pot jugar-ho tot ni sostenir sol la responsabilitat golejadora en aquest tram final de la temporada.
Sense ell al màxim o sense alternatives que el complementin, l’equip perd una arma fonamental i, alhora, es desconnecten els mitjapuntes i els interiors, perquè sense un davanter referència tot el joc ofensiu perd sentit i profunditat.
Sense el millor Ounahi, la salvació es complica
Però la clau continua sent recuperar Ounahi. Recuperar-lo de veritat. Tornar-lo al centre del joc. Fer-lo sentir important dins l’estructura ofensiva.
Perquè si el fas jugar de banda, perds una banda. Si el poses de 9, perds un davanter. I en qualsevol dels dos casos també perds un dels futbolistes més diferencials de la plantilla a la mitja punta, entre línies, on es decideixen els partits.
I aquest Girona, ara mateix, no es pot permetre perdre talent en el tram final de la lliga. Perquè la permanència es jugarà en detalls: una conducció, una passada vertical, una ruptura o una acció individual. I poques peces tenen aquesta capacitat tant com Ounahi.
