L’estiu del Girona passa per l’autocrítica
La fragilitat d'un projecte que passa per ser exigents i corregir els errors

Imatge de: X @GironaFC

Després d’acabar la temporada, el primer que ha de fer el club és reflexionar. És important evitar les mitges tintes. La realitat, ens agradi o no reconèixer-la, és que la plantilla ha pogut donar molt més de si. Si bé és cert que a una lliga com l’espanyola no val només amb el talent individual, és més que obvi que els jugadors haurien d’estar més que preparats per superar ratxes negatives com les que ha tingut el Girona aquesta temporada.

Es tracta d’un problema mental? L’equip s’ha confiat en el tram final? Ha estat la planificació de pretemporada a l’alçada? Aquestes són les preguntes que s’han de fer els alts càrrecs La resposta no és senzilla i potser comporta canvis estructurals, però la sensació de tenir un club a la deriva drena a poc a poc la il·lusió del gironí. Una il·lusió que només es veu sostinguda quan entren al camp gent amb ganes reals de mantenir l’equip on mereix.

Les males decisions

Si l’equip ha acabat baixant no ha sigut per no guanyar l’Elx, sinó per l’acumulació de males decisions al llarg de tota la temporada. També apareix la ‘mala sort’ d’haver patit lesions de jugadors clau en els moments més determinants de la temporada i en posicions on la manca de planificació prèvia t’ha acabat sentenciant a l’abisme.

El projecte ara es mostra fràgil, un equip que havia d’asseure’s a la mitja taula ara està a Segona. Cada estiu costa mantenir jugadors clau i els que arriben són una autèntica moneda a l’aire. Cada cop menys jugadors entenen què és per a una ciutat com Girona tenir un equip a la màxima categoria. És més que comprensible que no sigui fàcil gestionar expectatives, més encara després del que es va viure fa un parell de temporades, però la realitat és que els altres equips no esperen i ara et trobes al pou.

És important fer cas a l’avís que ens ha donat la temporada. Un any en què s’han donat alertes més que de sobra com per mirar cap a una altra banda. S’ha de recuperar el projecte i, amb ell, la il·lusió de Montilivi. Aprofitar l’oportunitat per recuperar l’orgull gironí.